Simple
S’omple simple silenci
de por, callada,
i no et sento a tu
és la por
tan densa
que em xiuxiueja
al clatell.
Dius res
i m’impaciento.
Estàs dient molt
però no et puc escoltar,
ho sento.
La respiració com un llenguatge.
La música com la salvació.
Rere meu
la pròpia ombra
fosca i antiga
m’atrapa.
Per moments
flirteja
amb tu
com una amiga
traïdora
m’atrapa
com una grapadora
a aquells papers
condemnats
a formar part
de la mateixa història.
Netejar els vidres perquè plogui,
i plou tant fort que esquitxa fins a un metre d’alçada.
I demà els hauré de tornar a netejar,
perquè siguin nets i llueixi el que hi ha a l’aparador.
Maleïda injecció de sucre,
el cafè em posa a 500 revolucions interiors per minut.
Rellisco per camins impregnats de vaselina,
i en d’altres em quedo travada, entre tu i vosaltres.
Però mai em quedo amb mi.
Jo, mi... em desconec?
No sé que busco.
Vull explorar emocions, però sembla arqueologia.
Només trobo objectes ja identificats dins el mar de possibilitats.
Vull DES-CO-BRIR quelcom nou i guanyar el meu premi Pulitzer particular.
Em faré una cerimònia d’entrega de guardó.
Penso celebrar-ho sola.
Sola. Calma, buscaré la calma.
La mirada global i amb perspectiva que em permetrà viure coses noves.
Volia fer obres, i marxar...i al final no vaig fer res d’això...potser sóc massa poruca, o simplement van sorgir coses més fàcils a fer.
Ara faig les maletes literalment però no és el mateix.
Semblo de fusta? Jo crec que semblo de plastilina.
M’amotllo fàcilment,
i no sóc tòxica,
i de colors...
i deu ser divertit tocar-me durant una estona
i imaginar formes.
Però ningú construeix amb plastilina eternament. És un impàs.
Jo sí que ho faig. Tot és plastilina.
I el sentit de tot és sempre allà on no estic mirant.
Si tot el que m’envolta fos de plastilina...no tindria cap sentit que jo també ho fos.
El que dóna sentit a la meva existència
és que tot el que m’envolta tendeix a la solidesa.
Tothom busca l’estabilitat,
la forma indeformable de vida que,
a més, ha de ser mitjanament satisfactòria.
I quin significat és un objecte de plastilina envoltat d’objectes sòlids?
Si és aixafat es pot tornar a construir de nou, es pot amotllar, inclús allargar o aplanar.
Però si conté una cosa a l’interior que no sigui de la mateixa matèria no ho podrà adaptar a la seva condició.
Potser l’objecte de plastilina
no està preparat per contenir res del món que l’envolta a l’interior,
o potser sí...només durant un temps,
fins que sigui premsat
i llavors quedi l’objecte sòlid a sobre de la massa,
ara amorfa,
amb petits rastres de color i textura oliosa.
A l’interior, només més plastilina.
