Aquí vam voler fer una mica el ianqui i vam fer "núvols"( sí, sí, nubes de xuxe) a la brasa. Això després que en Toni fes el foc, jo els espaguetis...i com a extra vam beure vi de California, que per cert, estava prou bo.
Aquesta és la meva versió del salt al "salt lake" (hi ha la d'en Toni en algun altre post). Això que veieu sembla neu però és sal, i com podeu veure escenificat a la foto de sota, aquest punt es troba 87 metres sota el nivell del mar. És el punt més baix del continent.
Ells hi posen aquests decorats, i clar, és molt fàcil posar-se en el paper...jeje.
El Death Valley, el seu nom és la descripció més precisa, és com la pell morta de la terra, una capa àrida que fa molt de temps havia estat vida. Un llac, arbres, molts animals...ara només queden dunes, roques i cristalls de sal.
Clarion street amb els seus "murals".
Costum que trobo molt guai que és deixar el que no vols al carrer amb un cartell que posa "gratis" en comptes de llençar-ho, a més solen ser coses útils com aquest llibre de receptes que hi havia a l'acera.
Decoració de la nostra casa el dia de l'aniversari de la Serena.
Més imatges que no et deixen indiferent del Castro Street Festival.
El Teletubbie també el vam trobar al carrer com el llibre de més amunt i va decidir venir a la festa amb nosaltres...jo...bé, jo...intentava imitar la seva expressió tan serena i tendra alhora, però...bé, ja ho veiem, cadascú té les seves limitacions.
