El dia que vaig agafar la bici

de fet, cada dia l'agafo la bici per...per cert, hola de nou.
Algú llegeix aquest blog encara?
Bé, he decidit no deixar-lo morir.
De moment hi penjo un video d'un matí bonic acompanyat d'una reflexió que no és d'avui, però ho podria ser perfectament. Aquesta llum tan estranya que ens ha portat la primavera...em fa veure els colors com no ho havia fet mai...la llàstima és que no es puguin gravar amb els propis ulls...

El verd crea un pont entre l’ull i la muntanya,

tallo el silenci,

pedalant amb l’ànima enfora

que es confón amb el groc de la colza.

Les mans a les butxaques

Respirant profundament

Lliure

Les gotes que han quedat suspeses de les fulles

cauen amb la calma de després de la tempesta.

L’aire és net i fred, a punt per ser respirat

amb claredat mental.