divendres, 21 de setembre del 2007

3 imatges valen mes que 1000 paraules



...el titol es bo pero com que ja em coneixeu ja sabeu que les 1000 paraules les escriure igualment, jeje.
La segona es la tipica curiositat. En un supermercat bastant pijet hem detectat un formatge de la Garrotxa, esta be aixo de que posin Garrotxa i no Spain a seques...i com podeu comprovar el preu tambe es interessant.

La primera foto son les escales d'emergencia...no se perque pero em fascinen...a mes amb la foto en blanc i negre...no trobeu que es molt bonic? M'agraden els edificis d'aquesta ciutat.

La tercera es la terrassa de casa en Dani i la Laia, guai ehhhhh??? i els dos nois que no coneixeu son l'Andreu i en Raul, els "combis" d'en Toni, que tambe estan per aqui.

Aixi que ja ho veieu, tot super be, de vacances, jeje...potser fa una mica de rabia?


Un peto enoooooooooorme per tothom!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

quina enveja aquest en Toni... guaita'l tu, acaba d'aterrissar i ja la fa... Em sembla estupendu!!!

ui qui fos tu!

si que les imatges valen més que les paraules, almenys en la última foto la cara del meu nebot ja ho diu tot...

Visca la felicitat rei!

petons tieta

rage ha dit...

hola guapos!!

ei, no s'hi val a penjar postals d'edificis ni fer muntatges amb photoshop de la penya!!! jeje
ens alegrem que estigueu tan bé!
i si esteu iniciant una colònia catalana a manhatan...aviseu, que us passarem a veure!!!

petons!!!!!

Anònim ha dit...

Sort que no has comptat 3 imatges per 3000 paraules, jajaja!
Bueno total que... aquí la tomata va creixent i no gaire res més.
En fi, cuideu-vos i abraçades a lo twinki-winki o com es digui!

Anònim ha dit...

Hola guapa,

Com va aquest començament de volta al món? Ui, si fins i tot mareja això de "volta al món". I pensar que jo et vaig conèixer a Argelaguer...!!

Bé, guapíssima, espero que t'ho passis d'allò més bé per Nova York. I també espero que el dia 23, encara que sigui des de tan lluny, ens recordem un de l'altre. Ja t'escriure un e-mail o algo... però és que ahir vaig descobrir el teu blog, i no volia deixar passar l'ocasió d'escriure quatre ratlles.

Un petó

CARLES A.

Anònim ha dit...

Hola,macos!
Això del blog és genial: retalla distàncies que dóna gust.
Veig que no us enyoreu pas gaire, me'n ben alegro.
Apa, gaudiu de cada mil·lessima de segon.
Ptonaaassos