dissabte, 29 de setembre del 2007

In the streets of San Francisco...

et pots perdre per segons quins carrers quan esta ennuvolat i plou i oblidar-te completament de que estas a California blue, o pot ser que inesperadament surti el sol i tot sembli molt mes bonic i molt prometedor.
Aixo es una descripcio del dia d'ahir.
El mati fred, pluja, vent, nuvols...caminant pel "centre" de la ciutat que consisteix en un carrer ple d'edificis abandonats i milers de homeless dormint a les entrades, als racons, A TOT ARREU. La veritat es que la imatge es bastant impressionant.
I de cop, a la tarda sembla que tot canvia, fa sol, caminem per uns altres carrers amb aspecte diferent, mes cuidats potser, i tambe hi ha homeless pero es diferent...i llavors es quan tota la maquinaria es posa en marxa.
El meu potencial professor de teatre m'escriu un mail i quedem perque m'expliqui el seu metode, sembla molt guai i em dona bones vibracions.
Passem per la botiga Skunkfunk i trobo la Yukiko, que ja havia conegut a Barcelona (pura casualitat perque ella no treballa alla) i li dic que estem buscant lloc i tambe una feineta esporadica per anar tirant i ens contracta per diumenge a les 10 del mati anar a preparar caixes amb comandes.
Jo al mati havia provat de trucar a numeros d'habitacions que es llogaven pero suposo que tothom estava treballant perque no contestaven...i des de la cabina i el soroll i l'idioma...uf, costa una mica d'entendre. Mentre anem al lloc que ens diu passem per una botiga de mobils perque tothom diu que per buscar pis es molt millor i la veritat es que no es gens car, i tambe per comunicar-nos entre nosaltres. Pam, comprem cadascu el seu mobil, que despres ens recomprara en Dan (el noi que ens allotja) per uns amics seus que vindran, solucionat.
Anem a la casa on lloguen habitacions i esta tota plena menys una habitacio amb dues lliteres que nomes poden llogar per un mes i mig abans de comencar a fer obres!!! Pim pam.
La casa es geniaaaaaal, te dues cuines, una sala comu amb tele i sofas i tal, un jardi, una sala d'internet i terrasseta...i tota la gent que hi viu permanentment...aproximadament uns 15, mes els que nomes estan alla temporament (3 o 4) son artistes, jajaja. Fan coses de circ, i performances junts...

Aixi que tot ahir va ser un gran "estar en el lloc adequat en el moment just", en Dan diu que tenim bon Karma...i sincerament, no es increible haver encaixat totes les peces del puzzle nomes amb un dia????

Desseguida que tingui fotos de la casa les penjo.

Al vespre vam quedar amb en David Casanovas que esta aqui al costat a Berkley, diu que la setmana que ve arriba la Maria, i segurament anirem a un festival de musica.

Esther...t'encantaria aixo...i em sembla que apendre moltes coses de circ, i ja he trobat un teatre on fan coses experimentals, i visuals...i tambe hi ha un festival de curts, i un de jazz i no s'acaba maaaaaaaaaaai!!!

Ups, com m'he enrotllat avui!!

See you soonnnnnnn!!!

6 comentaris:

andreuplujaineu ha dit...

ueeee!!
no crec que vinguem!! va nar bé el voyage??

donks, si, ja he nat a coorrrer pel prospect, és un lloc maku ke t'hi kagues.

el sax ja sta arreglat.

els petits koleguilles donant pel sac, i els concerts kada dia millor :-P

stik flipant amb tot aixòs!


un peto gegant!

Unknown ha dit...

Hola Mª Mercè,
Deu ser veritat lo que diu en Dan del Karma doncs arribar a St.Francisco i encaixar-ho tot en poca estona no passa gaire sovint;de totes maneres m'agradarà veure la foto del carrer aquell on hi filmen totes les persecucions de les pel·lícules de Holiwood i del tranvia que hi baixa una mica descontrolat a estones....o almenys ho sembla.
Apa, un petò, records a en David i areveure,.......... Quim.

andreuplujaineu ha dit...

VOLEM FOTOS VOLEM FOTOS VOLEM FOTOS!!!

LERELERELERELE

Anònim ha dit...

Uf...
quina enveja tan fantàstica.
Però, la veritat, en una tarda de diumenge mandrosa com la d'avui és molt xulo poder veure el que feu.
Aneu fent coses i aprofitant el temps, nosaltres us anirem espiant, i anirem fent la volta al món virtual a través dels vostres comentaris.
Molts petons i... records a en Toni dels veïns de baix. Guardarem el "fuerte" durant la seva abscència.

Núria

Anònim ha dit...

algun dia, en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas...(Pablo Neruda)

Espero i crec sincerament k aquest viatge us anirà molt bé, serà positiu, i m'agradaria que la última part de la frase tan solemne d'aquest en Pablo no s'acompleixi i no hi hagi cap amargura...

muacs

Anònim ha dit...

Ja penso que la vida de uilifog deu ser molt moguda, però a veure si es Toni trop un momentet i es mira el correu de tant en tant!!
Petoooons!