divendres, 5 d’octubre del 2007

from sunrise to sunset




La primera foto es del tipic cable train que m'havieu demanat...el detallet de que baixes per un carrer descontroladament l'he obviat, jeje...que aixo no es hollywood (tot i que esta a prop)!!
La segona es del lloc on hem passat mes hores, al magatzem on treballem, si si, en aquest espai tan petit...sempre penso amb la Rage perque s'han d'ordenar les coses alfabeticament...jeje, tu disfrutaries...ei, i en el fons em sembla que tan en Toni com jo li estem agafant el "gustillu"...jo passo a la E i ja no puc esperar a dema per comencar amb l'amiga F, la gran desconeguda!!! jeje.
I durant el vespre, almenys ahir, anavem passejant per Valencia St. (el carrer amb ambient xulu mes a prop d'on vivim...per cert si podeu mireu pel Google Earth i potser podreu veure el pati de la casa on estem a la cantonada entre 23th St. i Harrison. Es el segon edifici despres d'una laundry) ui ui...que em perdo, ah si, doncs un noi ens va preguntar si tocavem algun instrument i al cap d'una estona ja teniem en Toni assegut darrere d'aquesta mini bateria i fent una musica totalment enquadrable dins l'adjectiu de RARA, jeje. El noi cantava i tenia un baixista...i un guitarrista que hi havia per alla tambe es va apuntar... esta be aixo de que als bars deixin els instruments i l'escenari i tu puguis fer el que vulguis...no???
Va, fins ben aviat. Un peto a tutti!!
Angeloso...ja et llegeix els mails en Jordi??? Muuaaaa!

3 comentaris:

rage ha dit...

Sunrise

Bon dia! i Bon magatzem!
Per fi el tranvia descontrolat! però si és una capsa de sabates sobre rails! Ja hi heu pujat??

ei toni, que guai! pim, pam i ja estàs sobre una bateria! Encara et fitxaran! Ja veig que per fer amics pel món has de parlar idiomes o tocar algun instrument!

Ei guapos, avui vaig cap a olot, que ja toca! des d que vàreu passar per casa que no hi vaig. Cè, passaré per casa teua i deixaré els docus i els keks a la Moni.

I què us sembla St Francisco? Hi esteu bé? Ja us ha fet algun terratrèmol?
ei, us heu adonat que veniu d'olot, passeu per st francisco, japó... aixó són les forces tel·lúriques que us guien!

Apa, Bon Sunset i un petonàs!

Anònim ha dit...

Toni, això de que et deixin els instruments ho trobo fantàstic...
m'imagino que deus estar emocionat i contentíssim...És lo teu això de la música, es veu a simple vista, ja de petit et tirava molt!(Great Balls of Fire, do you remember?)
Me n'alegro per tu rei!!!

petons tia

Anònim ha dit...

PUZ

yeah!! gread balls of fire...encara kuan la sento ara i penso jejeje
si la veritat es k va ser tot curios, el tiu cantava de puta mare pero portava una pedalera d'efeces per la veu i relment era mooolt psicodelic, el tiu semblava el cantant de rem(d'especte), pero sa de dir k la bateria k hi havia era una merda grossa i mooolt petita pero per treure el mono ja va estar be...
salud i rock